Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Gerard Quintana

MUSICo, ESCRITOR I APRENDIZ INCANSABLE

AQUÍ HI HA LLUM!

Aquí hi ha aigua i també hi ha llum. És un bon lloc per plantar el nostre arbre. Benvingudes i benvinguts! Sento el vertigen de les coses grans quan estan a punt de començar. Van més enllà d'un mateix quan seguim els fils sense tallar-ne cap ni deixar-ne d'explorar els seus camins. Tinc clar que això canviarà la meva manera de viure, perquè quan m'entrego a una idea no sé aturar-me i dedico tot el meu dia a aquest propòsit. Hi ha aspectes del caràcter que s'accentuen amb el temps. I també, amb el temps ens aprenem a conèixer, que no vol dir a controlar-nos. El control implica sovint que ens de posar en mans del més imperfecte dels nostres òrgans vitals, del que més ens enganya perquè és el més fàcil d'enganyar: el cervell. És moment de fer cas del que sentim, no només del que pensem. La saviesa no és sinònim d'intel·ligència.

Fa dies vaig penjar un post al meu instagram ( https://www.instagram.com/gerardquintana_khaminant/ ), a partir d'un dibuix que va  compartir amb mi, Naara Rodher:

"Una imatge de mi abans de mi, amb el mestratge de Naara Rodher. ( https://www.instagram.com/naararodher/ ) Gràcies pel teu art.
Una manera de reconèixer que el de la imatge és el meu jo anterior, és observant la roba que porto. Des que vaig començar a despertar en aquest confinament que ja està a punt de complir dos mesos i mig, no he pogut tornar a vestir de negre. Cada cop que m'embolcallo amb la foscor dels teixits sento que alguna cosa es bloqueja dins meu, les portes es tanquen i l'aire deixa de fer volar els meus cabells. Avui vaig de blanc i volo enlaire. Encara no he llançat el feix de roba negra. Potser deixo totes les velles camisetes al sol, a veure si es destenyeixen i s'amaren de llum. Segur que així serà més fàcil ser jo. "L'home no té una sola i única vida, sinó moltes, enllaçades les unes amb les altres, i aquesta és la causa de la seva desgràcia" (Chateaubriand)

Vaig llegir aquesta cita al llibre de Paul Auster del 2002, "El llibre de les Il·lusions". Primer em va impactar: era fàcil pensar que podia estar vivint una vida que ja no em pertanyia, que havia estat superada mentre jo seguia vestint la mateixa pell de l'anterior. Després vaig entendre que el nostre pitjor enemic són les inèrcies que deixem que ens empenyin en una direcció que ja no és la nostra. Les inèrcies i els vells hàbits que ens redueixen a un resum de qui vam ser. Es tracta de viure enllaçant vides, sense més misteri que el de conviure amb els nostres vius i amb els nostres morts. Només tu saps quin és el mort i quin és el viu. Tots són semblants però mai no són idèntics."

Avui neix una nova vida, i té forma de figuera. Hi ha lloc per tothom.
Feu-vos mecenes.
Gerard Quintana
17 junio 2020

Comentarios (0)

Escribe un comentario

Para añadir un comentario, inicia tu sesión o regístrate.