EL TEMPS DE LES FIGUES
Hola a tothom.
JA tenia ganes d'entrar. La inauguració de la meva pàgina m'ha enxampat en una setmana complicada de desplaçaments i de jornades intensives.
Dimecres nit vaig arribar a Barcelona i dijous matí va començar la meva feina com a membre del Jurat oficial del Festival de Cinema de Bcn.
Ja fa quatre dies que va començar i he vist 9 pel·lícules. Només en queden 4 de la secció oficial a concurs. No puc comentar res, ho farem dijous dia 2 a la sessió de cloenda. Les meves companyes en aquesta aventura són, l'actriu Mercè Sampietro, presidenta del jurat, i la directora Judith Collell. Només dir que és un luxe fer equip amb elles. Hem de donar els premis a millor pel·lícula, actor, actriu, guió i banda sonora. Tantes històries, tantes mirades, tants personatges, tants paisatges, també sonors.... serà tot un repte fer el verdicte.
Sempre dic que el temps no existeix però que els humans ens l'inventem. I sovint en fem una línia contínua i obviem les paral·leles i les discontinues i també les divergents i les tangents. Tot ho reduïm a una línia recta que mai no perd el seu traç. Això fa que per molts continuem essent el que vam ser, i no el que podem ser.
Darrerament m'agrada parlar d'això, de les vides dins de la vida. Si tot fos tan senzill com dibuixar línies rectes, seríem transparents i no ens caldria ni tan sols parlar. Les capes que ens formen, moltes ocultes per nosaltres mateixos, són les que ens permeten conferir una certa profunditat en la comunicació, més enllà de la practicitat.
Adjunto dues fotografies en aquest post:
JA tenia ganes d'entrar. La inauguració de la meva pàgina m'ha enxampat en una setmana complicada de desplaçaments i de jornades intensives.
Dimecres nit vaig arribar a Barcelona i dijous matí va començar la meva feina com a membre del Jurat oficial del Festival de Cinema de Bcn.
Ja fa quatre dies que va començar i he vist 9 pel·lícules. Només en queden 4 de la secció oficial a concurs. No puc comentar res, ho farem dijous dia 2 a la sessió de cloenda. Les meves companyes en aquesta aventura són, l'actriu Mercè Sampietro, presidenta del jurat, i la directora Judith Collell. Només dir que és un luxe fer equip amb elles. Hem de donar els premis a millor pel·lícula, actor, actriu, guió i banda sonora. Tantes històries, tantes mirades, tants personatges, tants paisatges, també sonors.... serà tot un repte fer el verdicte.
Sempre dic que el temps no existeix però que els humans ens l'inventem. I sovint en fem una línia contínua i obviem les paral·leles i les discontinues i també les divergents i les tangents. Tot ho reduïm a una línia recta que mai no perd el seu traç. Això fa que per molts continuem essent el que vam ser, i no el que podem ser.
Darrerament m'agrada parlar d'això, de les vides dins de la vida. Si tot fos tan senzill com dibuixar línies rectes, seríem transparents i no ens caldria ni tan sols parlar. Les capes que ens formen, moltes ocultes per nosaltres mateixos, són les que ens permeten conferir una certa profunditat en la comunicació, més enllà de la practicitat.
Adjunto dues fotografies en aquest post:
- . La foto en la qual estic tocant la guitarra és de l'estiu del 91, a Llançà. Me la va fer un amic alemany, el Klaus, amb el que encara ens escrivim. En aquell temps ell era un pòtol com jo. Ara es dedica des de fa uns quants anys al negoci de la llet, allà a les terres del nord. Va ser un estiu intens. No sé com vaig trobar temps per anar a Llançà. Suposo que vaig fer com sempre: seguir el meu impuls, encara que no em quedessin hores ni forces. Aquell mes d'agost vaig arribar a pesar 64 kg. A més d'un lloc temien que no pogués fer el concert. Però no sabien que era tot nervi. Si no hagués tingut cos hauria cantat igualment.
- . La segona foto és una projecció del que puc ser d'aquí a uns quants anys, si hi arribo. Fa uns mesos el Xarim, el meu company de pis a Barcelona, em va demanar una foto meva actual i me la va tornar com la veieu. La va passar per una app d'aquestes de moda gratuïtes, tot i que quan una cosa és gratuïta a la xarxa, vol dir que el producte ets tu. En qualsevol cas el que us volia dir amb aquestes dues imatges és que, entre elles, no hi ha cap línia recta. Tot són giravolts i muntanyes russes.
Per cert, bon estiu!!
Benvinguts al temps de les figues!!!
Benvinguts al temps de les figues!!!